Sabeu aquella frase que diu “com que no li havien dit que era impossible, ho va fer”? Aquesta podria definir prou bé la història de la Carla Gili. Aquesta jove sòcia de JARC de 27 anys, juntament amb el seu pare, en Jordi, han creat la seva pròpia marca d’oli d’oliva verge extra. El que és més sorprenent de tot plegat és que ni ella ni el seu progenitor venen de tradició pagesa. És més, només amb 2 anys han tirat endavant aquest producte anomenat “Anècdota”.
Quan la Carla ho explica, no li atribueix res d’extraordinari en tot plegat, però certament sí que ho és. D’entrada perquè aquesta aposta sorgia quasi de manera fortuïta. I és que el seu pare, quan es jubilava, decidia conrear oliveres “per passar el temps, ara que en tenia molt”. D’això tots dos en van veure l’oportunitat de fer els seus propis olis de finca. Aquesta jove de Montgai (la Noguera) havia estudiat la carrera i un màster de Disseny i màrqueting a Barcelona. Per tant, tot plegat té un doble interès. El primer és el ja citat, el d’aixecar una producció i una marca sense venir de tradició pagesa, l’altra, és que aquesta formació que ha rebut ha estat històricament el problema de la pagesia, el de no saber-se promocionar prou bé. Així doncs, conèixer la seva història és també molt interessant per veure com gestiona aquesta qüestió de la promoció.
D’entrada, cal dir que aquest oli d’oliva verge extra que produeix s’anomena Anècdota. Sorprèn l’envàs, que és el que primer veu qualsevol client. El lacre recobreix el tap, cosa que confereix grandesa al producte perquè evoca aquelles cartes reals segellades amb aquest producte. A més, en ser un element que es posa a mà i que acaba fonent-se amb diferents formes, accentua la sensació d’exclusivitat del producte. Pel que fa a l’etiqueta, aquesta reflecteix una obsessió d’aquest equip d’una júnior i un sènior, posar en valor l’origen i la traçabilitat. Pel que fa a l’estètica, a primer cop d’ull pot semblar senzilla, però quan un s’hi fixa veu que es busca destacar clarament les principals aromes d’aquell oli, un fet que, encertadament, sap que aprecien els clients als que va dirigit el producte.
Aquest públic destí és una de les altres fites aconseguides per la Carla i el seu pare. I és que en aquesta curta història ja han aconseguit crear els seus canals de distribució, un fet que no és pas menor si un recorda el gran volum de marques del territori que també fan olis de qualitat. Anècdota arriba a clients finals però també a botiguetes i restaurants. La formació de la Carla deixa frases que poc escoltades dins el sector com reconèixer que una marca és un producte viu, que el que avui no funciona, potser demà sí que ho fa. Que l’embalatge de l’oli, pot tenir diferents formats, i que és bo testar les opcions que un ha previst que agradaran per a cada tipus de destí però sense atabalar-se si no s’aconsegueix el retorn esperat, que si això passa, cal seguir treballant i explorant noves vies perquè la marca, amb tot el que comporta, és quelcom també viu, com l’oli del seu interior.
Paga la pena també destacar d’aquesta aposta, que busca teixir complicitats. Així ho fa amb firmes com La Gravera d’Almenar (Segrià) o l’Olivera de Vallbona de les Monges (les Garrigues). Els primers treballen els seus vins amb Biodinàmic. Pel que fa a l’Olivera és un celler social on persones amb capacitats diverses treuen al mercat vins d’una gran qualitat, especialment el blanc. La Carla també sap que l’explicar-se és capital per seguir estenent el coneixement de la seva marca com una taca d’oli, per això no dubta en cedir producte perquè aquest sigui explicat en tastos.
Tota aquesta gran història la viu amb una enorme passió. I es nota ràpidament quan un parla amb ella d’aquesta. Només aconsegueix pertorbar la seva felicitat el volum de paperassa que se’n deriva. Reconeix que, com els passa a la gran majoria de la pagesia, la burocràcia és excessiva i, en molts casos, il·lògica. Que quan un ha de tramitar qualsevol cosa, hi ha infinitat d’ítems incomprensibles i peticions de l’administració que sonen com a contradictòries. Per això no dubta gens ni mica quan parla de la tasca d’acompanyament de JARC. Posa noms i cognoms a cada una de les persones d’aquesta organització agrària que l’ajuden a superar aquests tràngols dels papers. En aquest sentit destaca que s’ha trobat que hi poden haver “gestors o tècnics que a priori els pots contractar perquè et facin aquesta tasca”, però que, quan te la lliuren teòricament acabada i es presenta a l’administració, sempre apareixen problemes o coses incorrectes de les que se’n desentenen. En canvi, afegeix ella mateixa, “amb JARC això no passa”, de fet diu, és el contrari. Saben avançar-se als problemes que poden sorgir, posant-hi solucions i amb un acompanyament constant.
I una cosa especialment destacable, segueix explicant la Carla, és que en conèixer a fons la teva realitat, la viuen com a pròpia i t’animen i encoratgen a fer el teu projecte més gran. A més, que JARC tingui aquesta interlocució amb totes les administracions (locals, catalanes, estatal i europea) permet que problemes diaris com els citats, puguin ser traslladats directament als respectius governs.
D’aquesta manera s’hi pot posar solució. I això compta amb una doble vessant que paga la pensa destacar. D’entrada, altres joves en un futur s’estalviaran els maldecaps que un ha hagut de passar, però, per altra banda, també permet solucionar els d’un mateix gràcies a la via directa de JARC que uneix ambdues parts, pagès i administració, i que fa molt més senzill superar les traves burocràtiques.
Per tot plegat, aquesta jove no dubta en afirmar que si està gaudint d’aquest projecte que en molt poc temps passava de ser una idea a una realitat és gràcies, entre les principals raons, perquè l’ha pogut compartir, fer un trajecte vital ben acompanyada. En ell, el seu pare és el pilar fonamental, però no se n’oblida de citar en aquest apartat a les persones que conformen JARC com a grans companys de viatge.