SOCI A SOCI: Can Turró, una Aula d’Entorn Rural a Santa Maria de Palau Tordera (Vallès Oriental)

EL RACÓ QUE RECONNECTA MÓN RURAL I URBÀ, ALHORA QUE FA RENDIBLE UNA PETITA EXPLOTACIÓ LLETERA

Es tracta de Can Turró, una Aula d’Entorn Rural que s’ha endinsat en el món de l’educació

Aquest soci a soci s’endinsa dins una Aula d’Entorn Rural. Aquesta figura és ben poc coneguda pel gran públic. Però de ben segur que si parlem de casa de colònies o granja escola, la cosa canvia. Doncs bé, l’Aula d’Entorn Rural s’assembla a aquestes propostes, però té dues peculiaritats que la diferencia: es tracta d’una explotació agropecuària real que ha demanat els corresponents permisos per rebre grups per mostrar-los-hi la realitat del seu dia a dia. A més, els que se n’encarreguen de les visites han de ser pagesos o ramaders.

En el cas que ens ocupa, la casa s’anomena Can Turró i és una petita explotació lletera ubicada a Santa Maria de Palau Tordera (Vallès Oriental). La Margarita Planas Vila, sòcia de JARC, és qui decidia tirar endavant aquest complement a la seva explotació. La passió que encara ara li desperta haver fet realitat aquest projecte es nota de seguida. I ja ho diuen, que per treballar amb nens s’ha de tenir quelcom especial que un, ràpidament, ensuma que la Margarita té.

És cert que una proposta la fa atractiva en bona part la persona que condueix l’activitat, però si, com és el cas, l’entorn acompanya, la cosa es multiplica. I és que els espais d’aquest lloc estan cuidats a l’extrem, no sembla pas una granja convencional en actiu. Una tasca de la qual n’és responsable últim el marit de la Margarita, en Josep Volart, que és el granger de la casa. A la casa també hi treballen la germana d’en Josep, la Montserrat i el seu home, en Rafel Navarro. A l’estampa idíl·lica que a la canalla (i no tant canalla) li genera aquest llogarret, cal destacar-hi el plus que li aporta la casa senyorial de pedra que presideix la finca. Aquesta és, segons consta en documents de l’època, mínim del 1320.

L’explotació lletera com a tal és ben petita en comparació de la resta de granges. Muny només 70 vaques. Això com reconeix en Josep, fa més complicat fer rendible l’explotació i és que a més animals, menys costos de producció. Ara bé, ell mateix explica que per la zona on es troben, és complicat créixer més. Els hi seria dificultós trobar més terres per, per exemple, portar-hi les dejeccions de la granja. En aquest sentit ell mateix explica que per això va decidir tirar endavant aquest complement de la renda agrària que la figura d’Aula d’Entorn Rural els permet.

“Entre els grans objectius que es marca la gent de Can Turró és la de reconnectar el món urbà amb el rural sota la premissa de què el primer pas per arribar a estimar és el de conèixer, el que ells aporten”

Can Turró es va obrir al públic el 2012. Amb poc temps, però van fer-se un lloc entre aquest tipus d’oferta lúdica i educativa. Ara bé, l’arribada de la pandèmia, tant a ells, com a la resta de propostes similars, van fer caure del tot les reserves. De fet, aquest ha estat un dels sectors més castigats pel daltabaix de la COVID19. Enguany poques cases han rebut grups i, com ha passat en molts casos, no s’han pogut amortitzar les inversions que s’havien fet. I és que normalment l’activitat d’aquestes instal·lacions cau del tot o sensiblement a l’hivern i es reactiva amb l’arribada del bon temps de la primavera. És per això que moltes de les millores a les finques es produeixen quan baixen les temperatures. Però l’aturada de patac del nostre dia a dia per la pandèmia, precisament va arribar, pocs dies abans de la primavera de l’any passat.

Entre els grans objectius que es marca la gent de Can Turró és la de reconnectar el món urbà amb el rural sota la premissa de què el primer pas per arribar a estimar és el de conèixer, el que ells aporten. La seva experiència els corrobora allò que ja s’ha alertat des d’altres indrets, i és que el desconeixement del que és el dia a dia de la feina al camp és molt elevat, per tant, com ambdós explicaven, aquesta tasca pedagògica és actualment capital però s’anirà accentuant amb el pas dels anys. La contrapartida, l’element que convida a l’optimisme l’aporta la Margarita. De vegades, quan els nens pugen a l’autobús, explica ella, alguns li diuen que ha estat el millor dia de la seva vida. I és que és cert que el món rural té un “nosequé” que als més petits segueix enamorant. De fet, això és el que molts cops serveix com a excusa per portar a grups de famílies a participar de les activitats. Després però, tal com apunta aquesta sòcia de JARC, els pares reconeixen haver també gaudit de l’activitat i haver après moltes coses que no sabien. Això, com dèiem, posa en valor al món rural. I en llocs estratègicament tan ben ubicats com és Can Turró, que es troba enclavat entre el Parc Natural del Montseny i el del Montnegre – Corredor, s’accentua.

De fet, l’autocrítica que fa com a sector la Margarita és reconèixer que entre tots plegats hem estat massa temps sense mostrar el que fèiem dins les explotacions. Ara, com posa de manifest la seva proposta, es tracta de revertir aquesta situació, perquè agradi o no agradi, tenir el món urbà comprenent i valorant el dia a dia de la pagesia, dóna més possibilitats de somiar amb un futur millor.

Categories