Joan Martí és un jove pagès de Vallfogona de Balaguer que dedica la seva vida a l’agricultura i ramaderia. Criat en una família amb una llarga tradició agrícola, ha après els secrets del camp des de ben petit. La seva passió per la maquinària agrícola i el treball al camp va sorgir des de la seva infància, sempre al costat del seu padrí, absorbint coneixements i experiències.
Amb una visió clara sobre els reptes i les oportunitats del sector agrari, en Joan ha decidit seguir els passos de la seva família, tot i els canvis i els desafiaments que aquest sector enfronta avui en dia. La seva determinació i el seu compromís amb la modernització i la sostenibilitat fan que sigui un exemple destacat dins la nova generació d’agricultors.
1. Com et vas iniciar en el treball agrícola?
A casa meva, de tota la vida, hem estat pagesos i ramaders. Des de molt petit, sempre he anat a la granja i al camp, ajudant en les feines que fes falta. Ara, he decidit dedicar-me plenament a aquest món.
2. Què t’agrada més i què t’agrada menys de treballar a la terra?
El que m’agrada més de treballar a la terra és que sé que la feina que faig avui, després de sembrar, em donarà un fruit demà, i aquest fruit el podré vendre i obtenir-ne un benefici. El que m’agrada menys és que per aconseguir aquest fruit cal passar moltes hores al camp, i de vegades es fa una mica cansat, però tot té la seva part menys agradable.
3. Què creus que t’hauria fet falta per fer millor el teu inici a l’activitat agrària?
Bé, jo crec que no em va faltar res per millorar el meu inici en l’activitat agrària. Quan vaig decidir començar, vaig comptar amb els coneixements del padrí, del pare i de la mare. Així que, la veritat, no vaig necessitar res més en aquell moment.
4. Creus que la teva activitat perjudica greument el medi ambient? Creus que fas alguna cosa per millorar-lo o penses en alguna que podries fer i no estàs fent?
Considero que no perjudiquem el medi ambient, sinó que li fem un favor perquè el cuidem mentre intentem guanyar-nos la vida. Si els agricultors no hi fóssim, seria tot bosc i hi hauria una massificació d’animals.
5. Tens algun model a seguir en el món de l’agricultura? Si és així, qui és i per què?
Els meus models a seguir són la meva família, perquè tota la vida s’han dedicat a aquesta feina i encara fan un bon treball avui dia. Jo els ajudo, i per això, penso que la meva família és el meu model a seguir.
6. Quines són les teves impressions sobre l’ús de drons i altres tecnologies agrícoles modernes?
Bé, considero que està molt bé perquè el món de l’agricultura ha canviat molt en els últims anys. Tot s’ha anat modernitzant i es treballa de manera més eficient. Això és necessari per estalviar el màxim possible durant la collita. Per exemple, si abans gastàvem 30 euros, ara podem gastar-ne 15 i obtenir el mateix rendiment. Crec que és important continuar modernitzant-nos cada dia més.
7. Has trobat alguna dificultat per ser tan jove en un sector com l’agrícola, on sovint predomina la gent amb més experiència?
Jo penso que no, perquè avui en dia els que quedarem a l’agricultura serem pocs. La gent no s’ha interessat tant per aquest sector perquè és molt exigent i costa molt. Crec que la gent gran tampoc posa traves quan veuen un agricultor jove amb ganes d’iniciar-se en aquest món.
8. Quines van ser les teves motivacions per començar a treballar a l’explotació familiar a una edat tan jove?
Principalment, per tots els de casa, però especialment pel padrí. Sempre m’han agradat molt la maquinària i els tractors, i de ben petit ja anava al seu costat. Ara, de més gran, m’ha continuat agradant i m’hi he acabat dedicant.
9. Quina ha estat la influència de la teva mare o pare en la teva decisió de dedicar-te a l’agricultura?
Em sembla que no ho hem parlat mai a casa, però perquè ja ho tenia bastant clar des de petit. M’agradava tant que no calia parlar-ho. Ja es donava per entès que em dedicaria a això, i ells m’ajuden en tot el que cal millorar.
10. Quina és la teva visió del sector de la llet a Catalunya en els 10 anys vinents?
Jo crec que continuarà sent tot com fins ara, que la veritat és que no treballem amb les millors condicions. D’aquí a 10 anys quedarem poca gent i al final es valorarà el producte d’aquí de proximitat i no pas l’importat d’altres països. A més, com que cada dia es fiquen més traves, tant siguin econòmiques com burocràtiques, al final molta gent se’n cansarà. Aquestes dificultats, sumades a les jubilacions dels ramaders veterans, posen en risc la continuïtat del sector lleter a Catalunya, amb la consegüent reducció del nombre d’explotacions. Quedarem pocs i la cosa es valorarà una mica més.