Es va formar com a enginyer tècnic forestal a l’UPC i l’UDL, on s’ha especialitzat en incendis forestals. És cap del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF), i fa 33 anys que es dedica a l’extinció d’incendis. També és docent de cremes prescrites i estratègies i tàctiques d’extinció, i s’ha dedicat a la recerca a la UFF (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya); com a membre de projectes de recerca Finançats per la Unió Europea: Firetorch, Fireeficent, FireParadox, Eurofire; i expert sènior pel European Forest Institute a EFICENT (Alemanya), entre altres.
A Catalunya la despoblació de les zones rurals ha fet créixer la massa forestal fins al 63,7% de la superfície. Té sentit una política conservacionista com l’actual de la mínima intervenció?
No, quan realment el que s’està perdent són espais oberts del territori, la biodiversitat que garantia l’agricultura. Hauríem de fer una gestió activa de pertorbació per garantir el mosaic d’espais oberts i tancats. I la política actual de “deixar fer” no té en compte tot el que la pagesia aportava. Es dóna per suposat que el territori és d’una manera, sense tenir en compte que el territori estava altament influenciat i gestionat pels agricultors. Cal una revisió de les polítiques, si volem protegir la biodiversitat i l’atenció al canvi climàtic. No ho podem fer sense la pagesia i el que representa. Cal actualitzar aquest model i aquest pensament.
Què és la pertorbació?
És l’element de l’ecologia o forestal que permet la renovació dels boscos, un plaga, un incendi, una ventada que fa una taca que afavoreix la regeneració de vegetació adaptada a les noves condicions actuals, canvis de clima o ecosistema. Hi ha pertorbacions d’alta intensitat, com són els incendis, o de baixa intensitat, però molt permanents com són les pastures. Algunes són naturals i altres dirigides com l’agricultura, des de fa segles. I ara estem intentant que no hi hagi pertorbacions ni naturals ni dirigides. I això provoca l’augment de biomassa, la pèrdua d’habitats i biodiversitat. La decisió de “no toquis res”, per tant, és també una pertorbació. Eliminar la pagesia vol dir eliminar la biodiversitat que han afavorit els agricultors durant segles. I això no ens ho podem permetre.
Fins a quin punt és important el paper de l’activitat agrícola i ramadera al territori en la prevenció d’incendis?
Garanteix un mosaic obert, una dinàmica d’espais oberts, gestió forestal, la biodiversitat. La famosa àguila cuabarrada a Catalunya necessita espais oberts per caçar i educar les cries. Si els perdem, perdrem aquesta espècie al territori. És només un petit exemple, moltes espècies de Catalunya depenen de l’existència dels espais oberts i tancats.
Sovint els pagesos troben traves per fer rompudes forestals per pastures o cultius per millorar la situació. Quines mesures hauríem de prioritzar quant a la prevenció d’incendis?
Garantir un mosaic forestal mínim és positiu per la biodiversitat i la gestió dels incendis. Nosaltres mateixos, si no tenim aquests espais oberts, no tenim capacitat d’extinció. Aquest estiu no hauríem pogut extingir l’incendi del Solsonès. Es va poder gràcies als espais oberts de la pagesia, i cal reconèixer el valor que tenen.
Ja hi ha unes mesures de prevenció i gestió forestal, però, sobretot, s’ha de revisar la traçabilitat del que significa una explotació agrícola respecte els incendis. És a dir, un espai obert al territori garanteix la protecció d’un tros del territori. Les vinyes del Priorat protegeixen centenars d’hectàrees de la serra del Brió o del Montsant. Hem d’entendre que la pagesia, a part de produir aliments, protegeix el territori. No podem explicar per què els incendis de la Catalunya Central no van arribar a Barcelona, si no tens en compte l’agricultura que hi ha al mig. Els grans incendis dels anys 90 es paren amb aquestes explotacions agrícoles. Hi ha un valor de seguretat que depèn d’aquesta agricultura i ramaderia, i aquest valor no s’ha considerat. Per això reclamem que l’agricultura sigui considerada un actor del sector terciari, dels serveis, no només del primari, no només productiu.
“Hi ha d’haver una coordinació estratègica i s’ha de prioritzar i hem de prendre decisions de qui va primer i qui després, basant-se en una visió més gran”
Darrerament, s’ha parlat molt dels incendis de sisena generació, es poden considerar així els que s’han produït a Catalunya?
Sí, perquè inclouen elements de canvi climàtic i tempestes de foc, però no es poden considerar de finals de Champions, són de quarts de final. A Europa s’han produït a Portugal i Grècia. A Catalunya, Santa Coloma de Queralb, Pont de Vilomara, els del 15 de juny a Baldomar, al Solsonès, però encara vam aconseguir aturar-los i no vam permetre que desenvolupés la tempesta de foc. I això va ser possible perquè fa anys que fem formació i liderem la recerca, els vèiem venir, i per tant, no ens van agafar per sorpresa. Això no vol dir que no ens sigui difícil aturar-los i les condicions perquè es puguin donar, ja estan aquí.
Quins tipus d’estratègia hauríem de posar en marxa?
No hi ha una clara. Bàsicament, sabem que no pot ser l’extinció, perquè aquesta té un límit i ja l’hem superat. Podem confinar els incendis, però necessitem un territori amb espais gestionats per poder establir eixos de contenció. Això és el que vam fer a Baldomar, a la cua, amb l’eix de contenció dels conreus, per separar l’incendi de la Sant Benet i que no passés cap a la zona de Comiols. Caldria conservar l’agricultura que tenim i incentivar-la, perquè presta un servei de seguretat i estàs garantint l’estabilitat del territori i la seguretat d’un sector industrial i urbà. Sense l’agricultura el país no s’aguanta.
L’estratègia hauria de ser que el país s’hauria d’arrelar al seu territori, i actualment tenim un país urbà desarrelat del seu territori, que castiga el sector agrari. Per tant, cal canviar el punt de vista, entendre que les nostres ciutats no són sostenibles sense un sector rural viu. No són actuacions petites les que necessitem, una bassa o una escala, això serveix per apagar petits incendis. Per als grans incendis cal pensar en gran, en una escala de país, en el mosaic agrícola forestal, o Catalunya viurà incendis grans de sisena generació.
“la sostenibilitat no només passar per les energies renovables, sinó per consumir productes de proximitat.”
Durant l’extinció dels incendis d’aquest estiu es van generar certes crítiques en relació amb la coordinació entre els diferents cossos que intervenen en l’extinció i els responsables dels ajuntaments o els pagesos que es van acostar per participar-hi. Creus que es podria millorar el protocol?
Catalunya està en un procés de canvi pel que fa a l’extinció, ens hem hagut de reorganitzar. El cos de bomber no ho pot fer sol, i el que hem fet és incorporar en el nostre funcionament el voluntariat dels ADF, que es queden protegint el seu territori, i en cas d’incendi, els bombers són els que es desplacen amunt i avall. A més, necessitem tractors per llaurar els camps, i més cisternes per donar suport. Però el que no ens podem permetre és tenir gent apagant sectors d’alta intensitat sense tenir una coordinació clara.
Catalunya ha demanat al cos dels ADF que siguin un cos de primera intervenció i s’encarreguin dels retens, i les maniobres complexes amb foc d’alta intensitat són responsabilitat dels bombers. Aquesta coordinació és la que s’ha notat aquest estiu i, evidentment té problemes d’encaix. Però ha funcionat molt bé, perquè hem pogut posar tots els bombers de Catalunya a la vall del Segre, i a la resta del país s’han encarregat els ADF. Sense ells no ens en sortirem, però la integració ha de ser jeràrquica. Hi ha una estratègia que tothom ha de seguir. Quan fa 30 anys que fas les coses d’una manera i hi ha un canvi, són necessaris ajustos. Insisteixo que el resultat va ser bo perquè el territori va assumir la seva responsabilitat.
I s’hauria de facilitar la participació de la gent dels habitants del territori?
Sí, i això vol dir entendre com funcionem. El dia que teníem l’incendi a Baldomar, el del Siuró, Olivella, Corbera i així fins a 28, a qui faig cas? Al que em demana 5 camions, al que em demana 7? Hi ha d’haver una coordinació estratègica i s’ha de prioritzar i hem de prendre decisions de qui va primer i qui després, basant-se en una visió més gran. No es pot dir mirant només lo meu, que “això no funciona”. S’ha de pensar en gran i és l’estratègia que s’ha implantat. És com en un accident, has de decidir a qui atens primer en funció de la gravetat dels ferits. Si ens en volem sortir com a país, hem de pensar en gran i en tots.
Ens podries resumir els punts claus per una bona gestió forestal a Catalunya?
U, adaptació al canvi climàtic; dos, adaptació del territori; tres, què volem ser demà i en funció del que volem ser demà, comencem a dissenyar les polítiques d’avui, respectant el territori i entenent com el canvi climàtic ens canviarà. El món urbà s’ha d’arrelar al món real, al país i això passa per polítiques de respecte i incentivació de la pagesia, i polítiques d’incentivació del consum del què produïm al territori, perquè la sostenibilitat no només passa per les energies renovables, sinó per consumir productes de proximitat.