JARC, UAGA i UAGR protesten contra els baixos preus de la fruita

Montcada i Reixac, 13 de desembre de 2019. Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Unión de Agricultores y Ganaderos de Aragón (UAGA) i Unión de Agricultores y Ganaderos de La Rioja (UAGR), organitzacions agràries pertanyents a la Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos (COAG), han protagonitzat un acte de protesta per denunciar els baixos preus de la fruita dolça percebuts pels productors des de fa molts anys.

Més d’un centenar de fructicultors de Catalunya, Aragó i La Rioja s’han concentrat davant el Centre Logístic de LIDL a Montcada i Reixac (Barcelona) a les 10.30 hores, impedint el pas d’entrada i sortida de vehicles a la central.

Sota el lema “Els de la fruita no disfruten” les entitats agràries de Catalunya, Aragó i La Rioja, volen posar de manifest que fa anys que pateixen greus problemes que han minvat seriosament la seva rendibilitat, a causa de la profunda crisi de preus i mercat; l’increment dels costos de producció; l’apertura a competidors de tercers països i la saturació del mercat europeu.

Les reivindicacions del sector

Les polítiques han de definir-se en benefici dels treballadors i treballadores del camp que viuen de la seva activitat, i no per a afavorir a les grans empreses i al sector comercial, més encara en el context de canvi climàtic. La regulació i ordenació dels mercats també és bàsica. Els productors exigeixen actuar contra l’especulació en la cadena per poder viure del valor dels seus productes i no quedant en mans dels interessos de la distribució comercial europea. Els agricultors estan suportant una pressió sostinguda en el si d’una cadena alimentària desequilibrada.

En diverses ocasions, com és el cas del veto de Rússia, s’ha demostrat la necessitat de disposar d’un sistema per a fer front a les crisis greus de mercat i no haver d’actuar de manera improvisada i tardana. Per tant, és absolutament indispensable desenvolupar un sistema de gestió per fer front a crisis greus, que sigui àgil, universal i accessible per a tots els productors, amb finançament 100% públic i que s’activi de manera automàtica en aquestes situacions.

D’altra banda, és necessari millorar els sistemes de gestió de crisis existents. El sistema actual a través de les Organitzacions de Productors de Fruites i Hortalisses (OPFH) no resulta eficaç per a solucionar les crisis de preus, com es comprova per la seva escassa utilització, per això, és necessària una revisió a fons d’aquest. En particular, s’ha de reforçar el sistema de no collita o collita en verd, actualment previst, per a ser més eficient amb la gestió dels fons dels Programes Operatius i afavorir la compensació de despeses a l’agricultor sense incrementar els costos per industrialització i/o destrucció del producte fora de l’explotació agrària.

Els representants dels productors també demanen que s’estableixi una taxa ambiental a les importacions de tercers països que no produeixen segons els estàndards de qualitat, mediambientals i laborals exigits per la Unió Europea. Del contrari, la competència deslleial acaba agreujant encara més una situació insostenible.

L’agricultor és la baula més feble

Els agricultors i agricultores estan al mig de la cadena de valor, en la part ampla d’un doble embut: enfront de les 945.000 explotacions agrícoles i ramaderes de l’Estat espanyol (INE, 2016), en un dels colls de l’embut està la distribució comercial, fortament concentrada. Els sis primers grups de distribució comercial concentren el 54,5% de la quota de mercat a Espanya, segons xifres de Kantar Worldpanel per a agost de 2019.

El sector de la distribució a Europa està afrontant una carrera desbocada cap a la concentració del poder de compra, mitjançant fusions, adquisicions i acords per a compres conjuntes. Aquesta situació tindrà conseqüències sobre la cadena de valor, tant de manera directa, per la pressió d’aquests agents en els preus en origen de productes frescos i matèries primeres de la indústria alimentària, com de manera indirecta sobre aquelles companyies no immerses en aquests processos de concentració, que hauran d’adaptar-se a aquesta creixent situació i que actuaran de manera paral·lela sobre els preus de venda dels productors.

Quota de mercat de les principals cadenes de distribució

Espanya Regne Unit França Alemanya
Mercadona

25,7

Sainsbury’s + Asda

30,3

Leclerc

21,6

Edeka

20

Carrefour

8,7

Tesco

27,3

Carrefour

19,7

Lidl

14

Dia

6,4

Morrisons

10,1

Intermarché

15,4

Rewe

13

Lidl

5,6

Aldi

8,0

Casino

10,7

Aldi

10

Eroski

4,8

Co-Op

6,3

Système U

10,9

Metro

10

Quota 5 principals

51,2

82

78,3

67

Font: Kantar Worldpanel, 2019

Però per l’altre costat, en la part estreta de l’embut, els fructicultors compren insums a un nombre reduït d’empreses, que cada vegada són més grans i poderoses, com demostren les fusions entre Monsanto i Bayer, Dow i DuPont o Syngenta i ChemChina.

L’increment de costos de producció en el sector fructícola és continuat. Només pel que concerneix la mà d’obra l’increment pot situar-se en més del 12% a causa de la repercussió de la pujada del Salari Mínim Interprofessional. Aquestes circumstàncies estan doblegant la rendibilitat de l’agricultor, ja que els preus no permeten recuperar l’increment dels en costos productius.

L’elevat potencial de negociació de tots dos extrems deixa clar qui imposa els costos i els beneficis. Els agricultors estan afrontant una pressió sostinguda en el si d’una cadena alimentària desequilibrada, que deixa importants marges en determinades baules, pressionat els fructicultors a comercialitzar a qualsevol preu les seves produccions.

Les dades recollides en l’Índex de Preus Origen-Destinació (IPOD) elaborat per COAG, situen el diferencial de preus entre origen i destinació en una mitjana de més del 400% i en moltes ocasions en valors molt majors i poc explicables o compressibles. Per exemple, a l’octubre de 2019, la campanya es va iniciar amb preus en el camp molt per sota dels costos de producció, i els préssecs, per exemple, van registrar uns diferencials de preus camp-taula per sobre del 500%.

En la campanya 2019 de fruita, els preus que han percebut els productors són les pitjors cotitzacions mitjanes des de 2013, si exceptuem 2017 (en préssec, més d’un 25% inferiors a la mitjana de les campanyes 2013-2018, segons l’IPOD de COAG). Mentrestant, el marge origen-destí s’ha situat en més del 525% per a aquest producte, clarament per sobre de la mitjana de les últimes 5 campanyes (413%).

Lidl ha anunciat els seus beneficis per enguany

Lidl va tornar a batre en 2018 el seu rècord de beneficis a Espanya amb 171 milions d’euros, un 14% més que l’any anterior, i es consolida com el segon grup de supermercats més rendible per darrere de Mercadona. Entre 2013 i 2018, els seus beneficis a Espanya s’han multiplicat per 6. Les vendes netes de la companyia van aconseguir els 4.009 milions, superant per primera vegada la barrera dels 4.000, la qual cosa va suposar també un creixement del 11,5%.

La producció de fruita dolça a Catalunya

El 2018 es van produir 836.858 tones de fruita dolça a Catalunya, de les quals 710.840 tones es van cultivar a Lleida.

En termes econòmics, van crear un valor de 424,68 milions d’euros, el que representa el 25% del valor de la producció agrícola total, tenint en compte que ocupa el 6% de la superfície conreada, segons dades publicades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

El cultiu de fruites juga un paper essencial en la protecció del medi ambient: evita l’erosió i afavoreix el segrest del CO2, contribueix a la biodiversitat i actua com a tallafoc i disminueix el risc d’inundacions.

El consum diari de fruita contribueix a mantenir una alimentació equilibrada i ajuda a evitar malalties greus.

Categories