“S’hauria d’haver comptat amb les organitzacions agràries i el territori, per conèixer les seves necessitats i incorporar els seus coneixements”, Xavier Vela, president de JARC.
Els agricultors i ramaders són els que mantenen i conserven el territori. Necessitem polítiques que garanteixin la seva presència, en unes condicions òptimes que facin viables les seves explotacions agropecuàries per lluitar contra l’abandonament i la despoblació a les zones rurals i assegurar la sobirania alimentària.
L’entitat considera un error que es doni tan poc suport a l’ús agrícola o ramader quan en 30 anys s’ha reduït un 19% la superfície de sòl cultivable a Catalunya i la massa forestal representa el 64% del territori.
Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya considera inacceptable que s’hagi creat una Agència per la gestió dels espais protegits i la biodiversitat, sense tenir en compte al territori, tant a l’hora de la seva creació com en la falta de representativitat en el seu Consell de Direcció, on la presència d’aquests col·lectius és merament testimonial.
L’entitat agrària preveu que l’Agència de la Natura contribuirà a augmentar en el conflicte competencial entre Conselleries (Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el de Territori i Sostenibilitat), fet que genera inseguretat jurídica a agricultors, ramaders i forestals. JARC explica que l’àmbit de l’Agència excedeix les seves competències en temes, per exemple, de parcs i conservació del medi natural, i per tant, veuria més encertat que es creés una conselleria per a la gestió i protecció del medi agrícola i forestal.
El Govern i el Parlament haurien de reflexionar si la gestió de biodiversitat i, en general la gestió del medi natural (zones rurals de boscos majoritàriament, amb pastures, aigües continentals i litorals) ha de ser competència de polítiques de desenvolupament rural i prevenció d’incendis forestals que depenen del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP); o bé, de polítiques de planificació i medi ambient, que depenen del Departament de Territori i Sostenibilitat (TES).
Xavier Vela, apunta que amb aquestes xifres, les administracions haurien d’estar més preocupats per la pèrdua de sòl agrari, i del creixement sense control del medi natural amb els perills que comporta (risc d’incendis, creixement descontrolat de fauna salvatge…).
Vela recorda que “Els agricultors i ramaders són els que mantenen i conserven el territori. Necessitem polítiques que garanteixin la seva presència al territori, en unes condicions òptimes que facin viables les seves explotacions agropecuàries.” Catalunya necessita més inversió en la gestió forestal i en la prevenció d’incendis, perquè no es torni a repetir situacions tan dramàtiques com la de Ribera d’Ebre.
Un dels temes cabdals, afegeix JARC, que preocupa al Govern, és el desenvolupament de les zones rurals, donat el seu estat de despoblament i en conseqüència d’abandonament. Per aquest motiu, apunta l’organització, existeix un debat entre la visió urbana i agrària del territori, que dificulta solucionar les grans mancances de les zones rurals. Aquesta Agència s’ha dissenyat lluny dels paràmetres que afecten la població del camp i els professionals agraris.
JARC demana que es limiti l’abast de l’Agència
L’entitat interpreta que la definició de l’actual proposició de Llei, deixa als ciutadans en un estat d’indefensió, exposats a la intervenció i la fiscalització, i considera que s’hauria de limitar als espais Xarxa Natura 2000 i no a tot el territori català.
Segons les últimes dades oficials, a Catalunya des de 1990 al 2018 s’ha perdut el 19% de sòl de cultiu, i la massa forestal ocupa un 64% del territori. Xavier Vela, apunta que amb aquestes xifres, les administracions haurien d’estar més preocupats per la pèrdua de sòl agrari, i del creixement sense control del medi natural amb els perills que comporta (risc d’incendis, creixement descontrolat de fauna salvatge…). JARC considera un error que es doni tanta prioritat a l’ús social i turístic, i tan poc suport a l’ús agrícola o ramader. L’organització agrària ha reivindicat ja en altres ocasions, que a política de l’abandonament dels espais naturals, com a forma de protecció passiva, no és encertada. De fet, la comunitat científica també apunta que la gestió sostenible és la millor opció.