El 2011 el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va comptar amb un pressupost de 430 milions d’euros, mentre que el 2020 la partida pressupostària serà de 339 milions d’euros, 91 milions menys que fa nou anys.
L’increment del pressupost de la Generalitat és de 3.070 milions d’euros respecte al 2017. D’aquests només 36 milions corresponen a polítiques agràries, el que representa un 1,2% de la pujada pressupostària general. Aquest fet que no demostra un compromís per part del govern per donar suport al món agrari que s’enfronta a una greu crisi de preus, la concentració de les cadenes de distribució, els aranzels, la pujada dels costos laborals o els efectes del canvi climàtic, entre altres.
4 de febrer de 2020. Enguany la partida econòmica d’Agricultura representa un escàs 1,33% del pressupost del total dels departaments, fet que, segons Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, no demostra el compromís necessari per part del Govern amb un sector tan estratègic com és l’agrari, que s’encarrega de produir aliments de qualitat i segurs, mantenir el teixit social i econòmic del territori i cuidar l’entorn natural.
El sector primari és clau, dona feina a 55.423 treballadors i genera per sí mateix un volum de negoci de 4.690 milions d’euros, segons dades oficials facilitades per Prodeca. Aquesta xifra representa el 12,28% del total generat pel sector agroalimentari, que no podria existir sense la producció de les explotacions agrícoles i ramaderes. “Aquests pressupostos”, afegia Xavier Vela, president de JARC, “no són, més que la constatació de què el Govern no veu al sector agrícola i ramader com a necessari, com a productor d’aliments, i prioritari en tant que generador de riquesa i vertebrador del Territori.”
En un moment en el qual el camp s’està mobilitzant de manera unitària perquè veuen perillar la continuïtat de les seves explotacions per una suma de fets que els ha portat a una situació insostenible (crisi de preus, concentració de cadenes distribució, l’augment dels costos de mà d’obra, els efectes del canvi climàtic, l’obertura de mercats per acords amb tercers països, nous aranzels…), dedicar poc més d’un 1% del pressupost no demostra la implicació necessària per revertir la situació per part de l’Administració.
L’entitat ha tornat a mostrar la seva preocupació per l’envelliment del sector i la falta de relleu generacional. No és d’estranyar que amb aquest panorama només el 9,41% dels perceptors de la PAC tinguin 40 anys o menys.