L’organització agrària traslladarà avui a la consellera Teresa Jordà les seves discrepàncies respecte als arguments que ha exposat el Departament, fins al moment, per justificar una reducció de caps de bestiar més severa a Catalunya (600 caps), que a la resta de l’Estat (850 caps).
La restricció serà aplicable per a noves explotacions i impedirà també l’ampliació de les ja existents. L’entitat assegura que això perjudicarà el relleu generacional del sector i minvarà la competitivitat de moltes explotacions, que no podran redimensionar-se, en funció de les seves necessitats i les del mercat.
Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya es reuneix aquest migdia a les 13 hores amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) per parlar de la crisi del sector lleter, i la modificació del Decret d’Ordenació Ramadera que afecta als productors de llet i altres sectors ramaders.
El tema de la crisi de preus és, segons l’entitat, suficientment rellevant com perquè s’hagués entomat des de Presidència, com en el cas de la pesta porcina africana, en afectar a sectors productors amb un pes econòmic i estratègic molt important per a Catalunya.
Les principals implicacions de la modificació del Decret són la limitació de les dimensions de les explotacions, que el Govern català ha fixat en 600 caps (250 menys que a la resta de l’Estat), i l’obligació del tancament perimetral de les granges, amb una moratòria de dos anys.
Com explica Roser Serret, cap de la sectorial del boví de llet de JARC, “sense haver tingut accés al document definitiu encara, no ens sembla lògica aquesta limitació tan restrictiva, més tenint en compte que som deficitaris en llet, i això implicarà que haurem de dependre d’importacions, i els preus que ens imposin”. Quan el Govern parla de país, hauria de tenir en compte, segons l’organització, que per construir-lo, la sobirania alimentària és un tema essencial.
Abans d’establir aquesta limitació, l’Observatori de la Llet hauria d’analitzar quina repercussió tindrà en la rendibilitat de les explotacions lleteres catalanes, i establir quin seria el llindar de rendibilitat amb aquest número d’animals, apunta Serret.
Un dels arguments que exposa el Departament, és la suposada protecció de les empreses familiars i la millora de la sostenibilitat, però la realitat és que, aquestes granges en trobar-se més disseminades en el territori es beneficien de la proximitat d’una de grans dimensions perquè garanteix les recollides de la llet per part de la indústria.
Quant als tancaments perimetrals per evitar la incursió de fauna salvatge perquè les explotacions petites i mitjanes puguin assumir-la el primer pas, segons JARC, és garantir la viabilitat de les explotacions, amb l’aplicació efectiva de la Llei de la Cadena Alimentària. Per altra banda, les tanques són un factor més per augmentar la bioseguretat, però la clau és que el DACC entomi el control de les poblacions de fauna salvatge, que actualment estan totalment fora de control i causen greus danys als professionals agraris, a banda del perill sanitari que comporten.
Aquesta limitació de bestiar afecta a altres sectors ramaders, i l’entitat analitzarà en cada cas quina serà la repercussió, un cop que disposi dels documents definitius.