Portem des de 2017 amb pressupostos prorrogats i la despesa d’Agricultura representa només un 1,25%. Quin augment del pressupost es preveu? I quin percentatge total del pressupost es destinarà directament als productors agraris?
Tenim el compromís d’augmentar substancialment el pressupost del Departament d’Agricultura en el proper exercici. Però, òbviament, tot depèn que hi hagi un acord al Parlament sobre els comptes. Fa un any que poso de relleu aquesta circumstància. Un 1% dels pressupost no és suficient per gestionar qüestions tan importants com l’alimentació de tot un país. Necessitem un sector agroalimentari fort i dinàmic, preparat per afrontar tots els reptes que venen.
El sector agrari està envellit. Només el 9,41% dels perceptors de les ajudes de la PAC tenen 40 anys o menys. Quines mesures concretes tenen previstes per assegurar aquest relleu generacional? Podem comptar amb millores en els ajuts a la contractació de les assegurances agràries?
El Departament d’Agricultura va constituir fa dos anys un Grup de Treball de Joves amb l’objectiu d’examinar i debatre en profunditat determinats aspectes de l’estratègia i execució del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) en aquesta matèria.
D’altra banda, des de 2012 el Departament també impulsa el Projecte Odisseu per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural i dona ajuts anuals a la primera instal·lació de joves agricultors. Des de la convocatòria de 2015 fins a la de 2018, ha afavorit la instal·lació de 1.782 joves, amb una despesa pública total de 50,5 M€ .
Pel que fa les assegurances agràries, el DARP té el ferm compromís de fomentar l’ús de les assegurances agràries i en el perfeccionament del sistema i de les seves condicions, per això va crear la Comissió Territorial d’Assegurances Agràries de Catalunya, que es reuneix amb regularitat i avança en la millora d’aquest sistema.
Veurem una nova PAC més regionalitzada, més adaptada a la realitat de Catalunya?
Com sabeu, el Departament d’Agricultura i els representants del sector vam acordar el model català de la nova Política Agrària Comuna. L’estratègia, consensuada en el marc de la Taula Agrària, reclama defensar des de Catalunya l’aplicació dels ajuts de la PAC mitjançant l’elaboració d’un Pla estratègic català, amb l’objectiu de donar millor resposta a les especificitats de Catalunya. Aquest serà el posicionament que defensarà el Govern de la Generalitat en relació al finançament, l’estructura i mesures de la nova Política Agrària Comuna (PAC) que s’aplicarà en el proper període 2021-2027.
Els ramaders i agricultors són el blanc de moltes crítiques, per part de grups animalistes i ecologistes, mitjans de comunicació o grups d’interès. Sovint es difonen notícies informacions sense base científica, esbiaixada o falsa sobre el consum de carn, la contaminació que produeix el sector que perjudica si més no la nostra imatge. Podrem comptar amb el suport de la Generalitat per combatre aquesta “criminalització”?
La conselleria ha emprès diverses accions per tal de promoure el reconeixement del sector primari com a subministrador d’aliments de qualitat per part de la societat. Actualment estem treballant per posar en marxa el Canal Aliments a la xarxa, amb l’objectiu que els ciutadans puguin informar-se sobre les tasques que desenvolupa el sector agroalimentari català. També hem realitzat diferents campanyes de promoció dels productes catalans i hem aprovat el Pla d’acció del sector làctic català amb què es vol fomentar el sector lleter català i crear noves oportunitats que garanteixin el seu desenvolupament i la viabilitat de les explotacions ramaderes, i el Pla Estratègic de l’Alimentació a Catalunya 2020-2025, que ha de servir de full de ruta per poder arribar fins al Pacte Nacional de l’Alimentació, i en el què s’inclouran accions per posar en valor el sector primari en els diferents eixos que abordarà. També vull posar de manifest l’esforç que està fent el sector per a la millora de la fertilització del sòl, adaptant-se al nou reglament de dejeccions ramaderes i fent tot el possible per garantir una activitat agrària que sigui ambientalment sostenible.
Dit això, vull aprofitar per condemnar els assalts il·legals a les granges. Davant l’increment del nombre d’aquest tipus d’actuacions per part de grups animalistes, s’ha tirat endavant la modificació de la Llei d’Orientació Agrària que permetrà un règim sancionador específic per aquest tipus d’actuacions.
Les conseqüències del canvi climàtic són cada cop més evidents i la prevenció és essencial. Les polítiques de Territori impedeixen sovint que els agricultors i ramaders exerceixin tasques de neteja que havien dut a terme tradicionalment, perquè segueixen criteris medi ambientalistes. Quines línies d’actuació i quin suport preveu el seu Departament i com treballaran entre departaments per evitar o minimitzar els danys produïts pel clima?
Les actuacions que pot fer el Departament d’Agricultura per minimitzar els danys produïts per les inclemències meteorològiques passen, de manera principal, per les assegurances agràries. I això ens obliga a fer un esforç de replantejament de les línies d’assegurances i a millorar-les per a què cobreixin, de manera suficient, els danys que pugin produir aquests fenòmens meteorològics. A banda d’això, estudiem, també, la millora de les condicions de subvenció que donem a les assegurances per fer-les més atractives pels productors.
El canvi climàtic ens presenta nous fenòmens meteorològics i climàtics i ens hem d’adaptar perquè, en alguns casos, les mesures que tenim en aquests moments no ens cobreixen les afectacions.
El Departament es va comprometre a aprovar una nova Llei de Caça, i amb aquesta finalitat s’havien de crear prèviament grups de treball per tractar temes com el control de la fauna cinegètica. Aquesta és una promesa incomplerta. Quan començaran els grups de treball?
Catalunya necessita una llei de caça i el Govern, no només el Departament, té aquesta proposta entre les seves prioritats. Tot i això, hem de ser conscients de les dificultats que implica aprovar una llei com aquesta. Per començar, és necessari un espai de trobada frontal de diversos col·lectius (caçadors, propietaris, pagesos, usuaris del Medi natural –BTT, excursionisme, boletaires, associacions conservacionistes, entitats de protecció dels animals, administracions locals, agents de l’autoritat, etc.), i es necessita una majoria parlamentària còmoda que no es dona a l’actualitat. Per tant, l’aprovació d’aquesta Llei implicarà un període de varis anys.
Per aquesta raó estem treballant, a diferents velocitats, en algunes modificacions legislatives d’urgència mitjançant la Llei d’acompanyament dels pressupostos i s’està fent un nou Decret de regulació de diversos temes relacionats amb la caça i els conflictes que originen les espècies cinegètiques. En aquest Decret ja s’està començant a contactar amb els sectors més importants relacionats i constitueix alhora un lloc on també s’abordaran temes que també s’inclouran a la Llei.
Paral·lelament, la tramitació de la Llei continua, però ha calgut fer un exercici de realisme i de responsabilitat, i s’hi està treballant a un ritme més lent i que es beneficia de les propostes que es vagin realitzant de cara al nou Decret.
Un tema molt lligat al control de la fauna salvatge és el de la Pesta Porcina Africana. Un expert de l’IRTA-CReSA, Fernando Rodríguez, comentava l’altre dia en una jornada que estem a prop d’aconseguir la vacuna però fins a que arribi aquest moment, respectar les normes de bioseguretat és l’únic mètode efectiu. És un tema de recursos, també. Quines mesures de suport hi ha previstes en aquest sentit?
Independentment dels avenços que es puguin assolir en l’obtenció d’una vacuna per lluitar contra la Pesta Porcina Africana, aquesta malaltia no es l’únic repte que ha d’afrontar el sector porcí. Tenim altres amenaces sanitàries, com pot ser la situació de la Febre Aftosa al Nord Àfrica i malalties com la d’Aujeszky present encara en poblacions de porcs senglar. En el mateix sentit, l’existència d’altres malalties que la seva presència a les granges, tot i no provocar quadres greus de mortalitat, disminueixen el rendiment productiu dels animals amb les conseqüents repercussions econòmiques pels ramaders i ramaderes.
La bioseguretat esdevé una eina transversal i eficaç per afrontar tots aquests reptes, no limitant-se a una malaltia en concret. Reduint el risc d’introducció de malalties a les granges d’una manera genèrica, estem també incidint directament en la disminució de l’ús d’antibiòtics en el sector ramader, col·laborant en la lluita per part de la nostra societat per reduir la creació de resistències bacterianes enfront dels antibiòtics.
Des del DARP es mantenen i actualitzen totes les mesures per reduir el risc d’introducció de la Pesta Porcina Africana a Catalunya. Mesures que inclouen, entre altres, el control serològic en moviments de risc, tasques de formació i sensibilització als ramaders, reunions periòdiques dels grups d’experts i de la comissió interdepartamental, fent seguiment i vigilància en poblacions de porcs senglars i supervisió de les condicions de bioseguretat de les nostres granges. Cal insistir en millorar els nostres nivells de bioseguretat i conscienciar-nos és un concepte dinàmic, vetllar per un correcte manteniment de les instal·lacions i el maneig en les explotacions ramaderes, i tenir la capacitat d’adaptar-nos als possibles canvis en l’evolució de la situació sanitària a Europa.
Quins són els objectius del Consell Català d’Alimentació?
El Consell Català d’Alimentació és una eina de país que ha d’ésser el Parlament de l’Alimentació, un lloc de debat on es tractin els temes de l’alimentació tenint en compte tots els punts de vista, amb una visió de 360 graus. El Consell haurà d’impulsar el Pacte Nacional per l’Alimentació de Catalunya com a resultat final dels treballs i conclusions del Pla Estratègic d’Alimentació de Catalunya que s’està desenvolupant en aquests moments i durant l’any vinent. El PNAC ha de ser un pacte de país que planifiqui i concreti el camí perquè Catalunya sigui reconeguda aquí i a fora com un país d’excel·lència alimentària, englobant totes les baules de la cadena i assegurant la continuïtat dels nostres sectors productius. El Consell té la responsabilitat enorme de fomentar els consensos entre grups amb visions diferents i, de vegades, interessos contraposats.
La Llei de la Cadena Alimentària, l’Observatori de Preus, i en moltes ocasions les Organitzacions de Productors no estan evitant una crisi bastant estesa de preus. Els productors no cobreixen massa sovint ni els costos. Quina és la proposta del Departament per aconseguir que es reparteixi més equitativament els beneficis i no acabi pagant sempre la baula més feble? I el posicionament respecte a l’extensió de norma que defensa Afrucat?
El Departament d’Agricultura pot fer el que permet l’actual marc d’atribucions i competències. Dit això, mirem sempre d’ampliar-les i de generar actuacions i polítiques que les depassin. Impulsem l’empoderament del seu futur per part dels diferents sectors productius. Perquè ens entenguem, som més de canya de pescar que de peixos i preferim la seducció a la queixa. Pensem que la superació de les diferents situacions de crisi es una feina conjunta del conjunt de la societat , no només dels sectors afectats. La responsabilitat es compartida.
Pensem en les circumscripcions econòmiques com una part de la solució en alguns dels sectors amb problemes. Són eines que han de fer possible el control de l’oferta i una millora de les condicions de comercialització i de promoció per part dels productors.
Però malgrat tots els esforços que conjuntament tirem endavant, al DARP estem arribant a la conclusió que la Unió Europea, si vol tenir sentit, haurà de regular via llei els desequilibris evidents i l’abús de les posicions de domini que es produeixen molts cops en la comercialització dels productes frescos peribles i ho haurà de fer com una garantia no només pel futur dels productors sinó també i molt especialment pel dels consumidors
Quin model de producció agrària vol promoure la Generalitat? Ens interessa especialment saber quin és el posicionament del Departament respecte a la ramaderia intensiva, respecte a l’agricultor professional… Serà considerat agricultor genuí el que obtingui el 50% dels seus ingressos a través de l’activitat agrària, o el 25% com recull el text de les Propostes legislatives sobre el futur de l’Alimentació i l’Agricultura?
L’Administració i sector defensen l’elaboració d’un Pla estratègic català que inclogui, entre d’altres, la definició d’agricultor genuí amb indicadors objectius. Aquest barem ha de permetre que qui rep ajuts de manera prioritària siguin aquelles persones i empreses que tenen l’activitat agrària com a activitat principal.
Crec que ningú dubta de la importància que comptar amb productors d’aliments del país, no dependre de tercers en aquest sentit. Per garantir-ho és essencial que hi hagi un relleu generacional, evitar que els joves abandonin el camp i evitar així la despoblació de les zones rurals. Quines línies estratègiques heu marcat des de la Generalitat en aquest sentit?
En aquest sentit, el Departament també ha posat en marxa, el 2017, la Comissió Interdepartamental sobre Despoblament Rural, encarregada d’avaluar la situació actual i d’impulsar la coordinació i priorització de les polítiques en els diferents àmbits de govern que incideixen a reduir els perjudicis pel desequilibri demogràfic i territorial del país i que afavoreixen el relleu generacional al món rural.
Així mateix, estem molt satisfets de comptar ja amb la Llei d’Espais Agraris, que ens ha de permetre, a través de la creació del Registre de parcel·les agràries en desús, la mobilització de les parcel·les abandonades o en desús, per a què els joves tinguin un més fàcil accés a la terra però també, assegurar la competitivitat de les explotacions. D’aquesta manera, es contribueix a fixar la gent al territori i evitar-ne el despoblament.
