“Un preu just per una bona llet” és el que el sector ha tornat a reclamar aquest matí a la mobilització conjunta convocada per Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, Unió de Pagesos i les cooperatives de la Plana de Vic i Vaquers d’Osona i que ha tingut lloc a Girona.
Josep M. Freixa, ramader i president de JARC Barcelona, reitera que “continuarem lluitant amb força i determinació pel que considerem és de justícia, amb la voluntat de mantenir les nostres explotacions lleteres a Catalunya i poder posar fi als abusos als ramaders de llet.”
Els ramaders de la llet s’han tornat a mobilitzar aquest matí a Girona. Les accions de protesta no cessaran fins que s’acabi amb aquesta situació abusiva. El sector protesta unit per exigir, no només el que és de justícia, sinó “el que és necessari si volem salvar la producció lletera catalana, un preu mínim que cobreixi els costos de producció, com estableix la Llei de la Cadena Alimentària.” Evidentment, com succeeix amb qualsevol altra activitat productiva, “aquest preu ha de resultar rendible per als ramaders.”, afegeix Josep Maria Freixa, ramader i president de la territorial de Barcelona de JARC.
Només així podrem garantir la supervivència dels 390 productors que lliuren llet a Catalunya, perquè si la situació no es reverteix, el degoteig de tancaments d’explotacions de llet catalanes serà constant els pròxims sis mesos.
JARC continua demanant la celebració d’una reunió amb Presidència amb totes les baules de la cadena alimentària (sector primari, indústria i distribució), tal com es va comprometre de paraula la consellera Jordà; per tal que assumeixi que la greu crisi estructural que pateix el sector lleter català és una crisi de país. Com a exemple una dada, segons l’Observatori de la Llet, la mitjana dels beneficis dels últims 5 anys ha estat negativa.
L’espiral alcista de les matèries primeres bàsiques per a l’alimentació animal viscut aquest últim any (+26% en últim any) no ha fet més que agreujar aquesta situació. Actualment, el llindar de rendibilitat (preu percebut per la llet necessari) se situaria en 0,40 € per litre, mentre que el preu percebut és de 0,34 cèntims/litre, segons els indicadors de tendències del DACC.
JARC reclama que les cadenes de distribució haurien de pagar un preu que garanteixi que la indústria pot retribuir al productor amb un preu que cobreixi els costos de producció, com estableix la Llei de la Cadena Alimentària, i que resulti rendible per al ramader. La llet no es pot continuar utilitzant com a producte reclam a costa dels productors. L’entitat proposa, en aquest sentit, establir un preu mínim de venda al públic, com a possible mesura per assolir aquesta fita, com s’ha fet en altres països, i que aquest augment de preu al lineal repercuteixi en el que percep el ramader.
L’organització també demana que el CadeCAT (òrgan que depèn de la Secretaria d’Alimentació del DACC i que té assignades a Catalunya les mateixes funcions que l’AICA) efectuï inspeccions d’ofici a les indústries làcties amb la corresponent obertura d’expedients sancionadors per infracció greu, davant els incompliments dels contractes lleters que s’estan produint actualment, en cobrar el ramader la llet per sota dels costos mínims de producció.
Les mesures anunciades per la consellera Teresa Jordà
La setmana el DACC va anunciar una sèrie de mesures com la inversió de 10 milions de crèdit sense interessos per als ramaders. JARC estima que aquesta mesura és un intent desesperat per evitar que les explotacions lleteres tanquin, “però si no va acompanyada amb una millora del preu, aquest deute no es podrà pagar, i només allargarà l’agonia, abans d’haver de tancar l’explotació i amb més deute acumulat.
En relació amb la proposta de pressionar per un preu just a través del Codi de Bones Pràctiques Comercials (CBPC), l’organització agrària recorda que la participació és voluntària i els compromisos que adopten només vinculen a les entitats signants.
JARC considera que actualment no és el moment més propici per a la creació de l’Institut Català de la Llet. L’entitat només donarà la seva conformitat, si es compleixen dues premisses, cost zero pel ramader i que els acords que s’adoptessin fossin per unanimitat del sector.