CO2

El sector agrari és part de la solució contra el canvi climàtic

Les conseqüències i les causes del canvi climàtic són obvies i agricultors i ramaders les pateixen directament en la seva activitat i producció, en forma d’aiguats, gelades o sequera. Pel que respecta al sector agrari, el percentatge de GEH (gasos d’efecte hivernacle) emesos s’ha reduït un 3,3% des del 2007, al que s’ha d’afegir una dada que no se sol tenir en compte, la capacitat de l’agricultura i les pastures per mitigar i segrestar aquest tipus de contaminació de l’atmosfera.

Encara queda molt camí per complir els objectius marcats a París el 2015. Les emissions generals de GEH han de reduir-se un 7,6% l’any fins al 2030 per limitar l’escalfament global malgrat que el sector agrari ha avançat i continua treballant per fer front a aquest repte, sense oblidar que no podem prescindir de la producció d’aliments. Les emissions procedents de la producció agrària per 2018 han registrat una lleugera baixada (-1,1%), respecte a l’any anterior, segons l’informe anual sobre gasos d’efecte hivernacle que publica el Ministerio para la Transición Ecológica. Catalunya és responsable de l’emissió de l’11% de GEH (4% l’agricultura i 8% la ramaderia), bastant per sota del 23% en l’àmbit mundial.

El 2007 les activitats ramaderes i agrícoles van produir 4.086 milers de tones de gas carbònic a Catalunya, una dècada després, la xifra va disminuir a 3.950, un 3,3% menys, segons dades publicades per l’Agència Catalana de Mitigació del Canvi Climàtic. Aquesta reducció és fruit d’un esforç i la inversió continuada per part dels productors en l’aplicació de noves normatives i mesures d’una àmplia gamma de per reduir la contaminació. En l’agricultura, l’ús de matèria orgànica com a fertilitzants o de nou mètodes fitosanitaris més respectuosos amb el medi ambient, com són els mètodes de confusió sexual contra els insectes o les trampes de colors en són alguns exemples. Sense oblidar que al nostre territori s’ha multiplicat per 42 des del 1998 al 2018 la superfície certificada ecològica, passant de 5.000 a les 210.000 ha.

El segrest del CO2 del sòl

Segons apunten diversos estudis, el segrest de CO2 redueix un 30% els GEH de l’atmosfera. L’Informe del grup intergovernamental del canvi climàtic (IPCC) de l’ONU afirma que “els processos naturals de la terra absorbeixen un terç del diòxid de carboni causats pels combustibles fòssils i la indústria”. Al que la Science of the Total Environment (2019) i l’Agriculture System (2018), afegeixen que la captura en sòls ramaders pot ser tres vegades superior a la contaminació produïda pels animals que pasturen en aquesta superfície.

Els governs europeus alemany, francès, espanyol i l’Institut Nacional d’Investigació Agropecuària francès (INRA), entre d’altres, participen en la iniciativa 4p1000, que defensa que l’objectiu per disminuir les emissions seria un augment anual del 4% de carboni al sòl per estabilitzar el clima i assegurar la quantitat necessària de producció d’aliments.

El sector ramader lluita contra la contaminació

Hi ha 8,2 milions de porcs censats a Catalunya i 57 milions d’aus. Si s’analitzen les dades per tipus de gas i sector, la ramaderia industrial catalana genera el 31% d’amoníac de tot l’estat, segons dades de l’informe del Registre Estatal d’Emissions i Fonts Contaminants, però es preveu que aquesta xifra disminueixi considerablement, gràcies als compromisos adoptats per part del sector i les normatives que s’estan començant a aplicar, com el Decret de Dejeccions Ramaderes o la implantació de les Millores Tècniques Disponibles, que entrarà en vigor a finals del 2021, a les granges de cria intensiva de porcs i aus de corral.
El sector boví participa també en diversos projectes d’investigació per la mitigació del canvi climàtic, entre els quals es pot destacar el Life Beef Carbon, de la qual prendran part ramaders francesos, italians, irlandesos i espanyols. L’objectiu és reduir la petjada de carboni en un 15% en els pròxims 10 anys.

La ramaderia com a element vertebrador

Des de JARC defensem que la ramaderia és un eix vertebrador, donat que les explotacions ramaderes a la Unió Europea tenen una estructura diversificada, local i familiar, que funciona com a una espina dorsal que vertebra les zones rurals de la Unió. A més de donar ocupació, contribueixen a l’enfocament circular de la bio-economia i garanteixen un subministrament constant i assequible d’aliments segurs, nutritius i de qualitat. Posar fi a les explotacions ramaderes suposaria, en canvi, la pèrdua de terres de pastura essencials i augmentaria el nombre d’incendis. Cal tenir en compte que a Catalunya el 64% de territori és forestal, per tant, manquen cultius i pastures, que actuen com a tallafocs. Mancarien també fertilitzants orgànics, font d’energia ecològica i moltes altres matèries primeres que s’utilitzen a la indústria. La desaparició de la ramaderia suposaria, per altra banda, una intensificació de l’èxode rural, la despoblació de les zones rurals. La manca de producció pròpia ens faria dependre de la importació i perdre el control de les normes de producció i, per últim, incrementaria la demanda de matèries i materials derivats de combustibles fòssils.

Objectius de sostenibilitat del porcí

  • En els últims anys el sector porcí ha reduït un 22% les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.
  • Més del 90% dels purins generats pel sector porcí es reutilitzen com a abonament agrícola.
  • Avui les granges de porcí es generen un 50% menys de purins gràcies a la innovació en la indústria d’elaboració de pinsos
  • Reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle 22%:
    • -47% amoníac
    • -55% metà
    • -5% òxid nitrós
  • Gràcies a la innovació i a la conscienciació dels ramaders de porcí, el sector ha aconseguit disminuir un 30% l’ús d’aigua per quilo de carn produït
  • Avui les granges de porcí són capdavanteres en innovació i treballen sota el binomi “reduir-reutilitzar”

Categories