Des de JARC hem tornat a exigir al Departament d’Agricultura mesures urgents davant els greus danys que provoca la sobrepoblació de fauna en moltes explotacions agràries de Catalunya.
Avui, 30 de juliol, ens hem reunit amb la secretària general del Departament, Cristina Massot, per traslladar-li casos reals facilitats per agricultors afectats i demostrar que les mesures anunciades fins ara no estan funcionant sobre el terreny.
Fa anys que alertem del problema. La diagnosi està més que feta. Ara cal deixar enrere els anuncis i començar a parlar de pressupost, terminis i resultats.
“El problema ja no és la manca de diagnòstic. Fa molts anys que JARC denuncia els danys. El que cal ara és pressupost, decisions, calendaris i resultats”, afirma Lluís Viladrich, cap sectorial de Fauna de JARC.
Una situació extraordinària necessita mesures extraordinàries
La pressió de la fauna ha superat qualsevol escenari normal de gestió. Per això, no podem continuar depenent únicament dels mètodes tradicionals de control, que s’han demostrat insuficients en moltes zones.
Des de JARC proposem estudiar i aplicar noves eines, com els biocides, els anticonceptius o els sistemes de captura massiva, allà on les poblacions i els danys siguin més elevats.
Les actuacions s’han de planificar segons la realitat de cada territori, amb recursos suficients, responsables clars i objectius que es puguin comprovar. Anar posant pedaços ja no serveix.
Els agricultors no poden continuar pagant la factura
Els danys de fauna no afecten només una collita. També posen en risc les inversions, la continuïtat de les explotacions i el futur de moltes famílies que viuen del camp.
Per això reclamem compensacions àgils i efectives, especialment en zones de seguretat i en espais on els titulars de les explotacions tenen poca capacitat per actuar.
La gestió de la fauna no pot recaure només sobre els agricultors ni dependre exclusivament del Departament d’Agricultura. També han d’assumir responsabilitats el Departament de Territori, els ajuntaments, els gestors d’infraestructures i els promotors de zones de seguretat.
Aquests organismes han d’elaborar i executar plans anuals de control cinegètic als espais que gestionen. No podem permetre que carreteres, canals, vies ferroviàries o altres zones protegides es converteixin en refugis permanents de fauna.
Menys anuncis i més resultats
També hem reclamat que l’Administració redueixi els terminis de resposta. Massa sovint, les actuacions arriben quan el cultiu ja està malmès i les pèrdues són irreversibles.
Des de JARC exigim un calendari concret, procediments més ràpids i capacitat per actuar immediatament a les zones més afectades.
Els agricultors professionals no poden continuar assumint sols les conseqüències de la inacció política. Sense mesures efectives, moltes explotacions quedaran abocades a desaparèixer. I mentre l’Administració descansa, la fauna no fa vacances.
