A les Terres de l’Ebre, els ramats de Josep Bertomeu pasturen en plena llibertat, adaptats als ritmes de la natura i a la intempèrie de cada estació.
Aquest jove ramader de l’Aldea, fa deu anys que va apostar per la ramaderia extensiva. En el seu projecte familiar combinen la saviesa de la tradició i la tecnologia moderna per fer viables i sostenibles les tasques del dia a dia per “tancar el cercle”; conrear l’aliment del bestiar, criar el ramat a l’aire lliure i vendre un producte km0 de qualitat. 
A través de la venda directa de carn de vedella a la carnisseria del seu poble, han aconseguit renéixer el vincle directe entre el consumidor i la feina de pagès, demostrant que el relleu generacional al camp no només és possible, sinó imprescindible per mantenir vius els nostres pobles i paisatges.
P: Com s’organitza el vostre model de ramaderia extensiva i quina vida tenen els animals?
R: Nosaltres busquem sempre la màxima llibertat possible per als animals, que estiguin a la terra i a l’aire lliure. Tenen fred o calor segons el temps, però la seva pròpia naturalesa està preparada per a això. Quan plou, la gent ens pregunta què fan les vaques, i la resposta és senzilla: es banyen. No els passa absolutament res, perquè la seva pell està adaptada a aquestes condicions.
P: Quina relació pots establir amb un ramat?
R: La relació que establim amb un ramat realment acaba sent molt propera, perquè els animals saben que, quan arribem, normalment els portem menjar. Inclús, a vegades no els portem res, però s’alegren de veure’ns, sobretot les de la muntanya, que igual venim cada 15 dies a veure-les. I, quan ens veuen es fiquen contentes de veure algun humà, perquè aquí no hi viu ningú, ni veuen a ningú.
P: Què és el que més t’agrada de la teva feina?
R: Lo que més ens encanta és quan arribes a una finca i et trobes que ha nascut un vedellet i ha nascut sa. Veure que la mare està bé, que tot ha anat bé, que no et cal ajuda al part i que no hi ha cap problema… aquest és el millor moment.
P: Destaqueu sovint la importància de “tancar el cercle”. Com s’aplica aquesta filosofia a la vostra explotació?
R: En el nostre projecte treballem per “tancar el cercle”. Això vol dir que nosaltres fem el menjar de les nostres vaques i a les nostres terres hi tirem el seu fem, intentant “tancar el cercle” com es feia antigament. Així, aprofitem tot el que podem i defugint d’una industrialització freda on es perd tot. 
Ens agrada mirar una mica al passat i agafar les idees que es feien abans, sempre modernitzades avui en dia.
P: Vosaltres teniu una carnisseria a l’Aldea, de fa molts anys. Com ha rebut la gent del poble la iniciativa de comercialitzar la vostra pròpia carn?
R: Quan vam començar a comercialitzar la carn criada a casa nostra a la carnisseria del poble, a la gent li va sorprendre positivament. Veure les vedelles pasturar i després poder tastar aquesta carn de qualitat, al mateix poble, va permetre recuperar un vincle de proximitat que feia molts anys que s’havia perdut. No queden ramaders d’ovelles, ni de bous a la zona. I la nostra feina aporta un valor real i un orgull compartit entre els veïns.
P: Quin paper juga la tecnologia en una ramaderia d’extensiu com la vostra?
R: La tecnologia ens ajuda a ser molt més eficients, evitant desplaçaments innecessaris, estalviant costos i optimitzant el temps, sempre assegurant que els animals tinguin tot el que necessiten. Si comparem com treballem ara amb l’època del meu pare, el canvi és enorme: abans tot es feia manualment, carregant cabassos i fent servir menjadores petites. Ara, amb el tractor, la carreta i el carro mesclador, el desgast físic és molt menor i entre jo i el meu germà podem gestionar molts més caps de bestiar que, antigament no podies portar.
P: Què és el que més et motiva quan mires al futur?
R: A nosaltres el que més ens motiva és poder fer créixer la nostra empresa en nombre de caps, que els animals no tinguin cap problema i que nosaltres no tinguem cap problema amb ells, molt important. Però, sobretot, poder viure del camp, com es feia abans.
P: Què els diries als joves que es plantegen incorporar-se al sector agrari o ramader?
R: Aquestes feines s’estan perdent i cal valorar molt més la gent que les manté vives. Si els joves visquessin més la ramaderia de prop des de menuts als pobles, més gent s’animaria a fer el pas. Costa, però és possible.
P: Quina és la lliçó més gran que t’ha ensenyat el teu ramat?
R: Una de les coses més importants que m’han ensenyat les vaques és que al camp no has de tenir cap mena de pressa. Tot va al seu pas: t’has d’esperar que el cereal creixi per recollir-lo, t’has d’esperar a que la vaca faci la gestació per a criar, veure néixer un vedell i ajudar-lo a créixer, i t’has d’esperar que les vaques caminin al seu ritme per a arribar a una altra finca. Tot té el seu temps i el seu termini.
